Islàndia, L'última Thule.

A les fonts de manuscrits grecs i romans es fa esment a una remota illa anomenada Thule o Última Thule, descrita també pel mariner Pytheas de Massalia, que al s. IV a.C. va navegar pel Mar Hiperbori o Oceanus Innavigabilis, denominació per la qual es coneixia en aquella època al nord de l'Atlàntic.

L’existència, així com la història de l’illa són relativament recents. Es tracta del país més jove de la Terra, ja que hi ha petits illots propers a la illa principal que tenen menys de 50 anys.

La terra en estat latent, Guèisers, rius termals, més de 200 Volcans, esquerdes que separen plaques tectòniques, columnes de basalt que adornen cascades, muntanyes de color pastís amb incrustacions de lava, camps de lava decorats amb líquens... I fins i tot, volcans que paren l'espai aeri Europeu.

El Gel. La glacera més gran més enllà dels pols, desglaços, rius cabalosos i nets, blocs de gel arrossegats cap al mar per acabar a les platges de sorra negra, són com vaixells de gel encallats. Paisatges plens de braços, glaceres que baixen cap al mar com si d'un pop es tractés, que estira els seus tentacles i fiords adornats per cascades.

Biodiversitat. L'illa acull grans migracions d'aus que des de finals de primavera i fins la tardor hi resten per nidificar. Envoltada de mars rics en aliment, atrauen a aus marines, balenes i dofins que s'alimenten a les seves costes. A les pastures, els rens corren lliures. Per tota l’illa abunda la guineu àrtica i, de tant en tant, un ós polar apareix perdut pels fiords del nord. Els rius, cabalosos i d’extremada puresa, corren plens de salmònids i altres espècies de peixos.

Durant els mesos de tardor a primavera, els seus cels es vesteixen de colors verds i violacis, són les aurores boreals. A l'estiu, els capvespres no semblen acabar-se i a la nit no apaguem la llum, és el sol de mitjanit.

Islàndia és un país modèlic en energies renovables, on l’aprofitament de l'aigua geotermal que es troba en el subsòl s’usa com a font d’energia gairebé il·limitada per a subministrar calefacció i aigua calenta a tot el país. També una part important de l'energia és de procedència hidroelèctrica.

El passat de la cultura Víkinga, integrada a les sagues, així com una forta creença en criatures fantàstiques com els  elfs i els  trolls, fan dels islandesos una societat de trets marcats. Aquí fou on es va constituir el primer parlament de tota Europa, l’Althing.

________________________________________

Algunes dades geogràfiques, polítiques i econòmiques d'Islàndia

Amb una extensió de 103.000 km², més de tres vegades la de Catalunya i una població de 300.000 habitants, farà que un passeig per l'illa ens transmeti a vegades una forta sensació de solitud.

La seva situació geogràfica és al límit de l'Àrtic, entre el paral·lel 63 i el 66. Sense l'arribada del corrent del golf seria més complicada la seva habitabilitat en els mesos d'hivern. Les aigües càlides suavitzen el clima i fan habitable la seva costa. L'illa es troba seccionada per la Dorsal Atlàntica, que la va fracturant 2 centímetres cada any, provocant un fort vulcanisme.

Políticament és una república parlamentària, la seva moneda és la corona islandesa. La seva religió, protestant. Es parla Islandès, encara que la gran majoria de la seva població parla també l’anglès. L’esperança de vida és prou longeva, de 80 anys.

El seu principal nucli urbà i capital és Reykjavík, una ciutat de caire marcadament cosmopolita. Dos terços de la població d'Islàndia viuen en ella i els seus voltants.

Una mica d'Història:

• L'illa es va formar fa 16 milions d'anys.

• La terra de gel no té presència humana durant la Prehistòria.

• Les primeres referències són de grecs i romans que la denominen " l'Última Thule ".

• Els primers assentaments individuals, corresponents a monjos eremites, es produeixen a partir del 700 dC.

• A partir del 850 dC. Apareixen assentaments de pobles nòrdics de diferents procedències.

• El 900 dC es funda el primer parlament, l’Althing, el més antic d’Europa.

• S’incorpora a la Corona Noruega el 1.262 dC.

• El volcà Hekla entra en erupció el 1.300 i el 1.341 dC, provocant fam i malalties que delmen dràsticament la població.

• A partir de 1.380 dC passa a pertànyer a la corona danesa.

• Des del 1550 dC. els islandesos abandonen la religió catòlica. A partir de llavors abraçaran el Luteranisme.

• Durant els segles XVII i XVIII es produeixen cataclismes geològics, com també les erupcions dels volcans Laki i Hekla, així com abundants incursions pirates.

• Islàndia s’independitza de la Corona Danesa el 1.944, i es converteix en una república parlamentària.

Algunes dades econòmiques :

La pesca ha estat durant molt de temps el referent econòmic del país.

L’energia hidroelèctrica i geotermal donen subministrament a la tota de l'Illa

La ramaderia, molt present al paisatge de l’illa, es destina a ovelles, vaques i cavalls.

L’agricultura, molt minoritària es limita a hivernacles calefactats amb aigua calenta geotermal i plantacions de patates.

Sobresurten la indústria de fundició de l’alumini i l’alta tecnologia.

El turisme es troba en plena expansió.

Hi ha una extraordinària equitat en la distribució d'ingressos entre la seva població.